Ha estat un plaer immens compartir l'experiència!
Gràcies per fer-la possible!!
Una abraçada de tot cor!!
Jordi
M'ha meravellat la calèndula! M'ha meravellat per la seva bellesa i per les seves aplicacions. Pot ser, per això, se la pot anomenar també flor de meravella...
A la calèndula la podem anomenar; en català: calèndula, gojat, boixac (de jardí), flor de meravella, groguet, pet de frare, llevamà, galdiró; i en castellà: calèndula oficinal, maravilla (de jardí), flor de la virreina, reinita, flor de muerto, chinitas, mercadela, espantanovios. Déu ni do amb els noms, oi? No se us escapa el riure en més d'una ocasió?
Les fotografies que podeu veure no estan fetes a calèndules silvestres, que també n'hi han, sinó a unes calèndules que he vist dins un jardí particular. I es que, la calèndula, és una planta força apreciada i el seu cultiu domèstic està bastant estès.
De propietats en té un munt. A veure si us en puc dir unes quantes:
_ Regula molt bé la menstruació, tant si aquesta és escassa com si és abundant, i combat el dolor.
_ Augmenta la producció de bilis del fetge.
_ Cicatritza úlceres d'estómac.
_ És antiinflamatòria, antisèptica i cicatritzant. Va molt bé pels cops i per les ferides, fins i tot si estan infectades. També resulta indicada la seva aplicació en cas de cremades.
_ Elimina les berrugues.
_ Suavitza la pell. La podem aplicar a pells sensibles, com seria el cas dels nens.
_ Picades d'insectes. A tenir en compte ara que ve l'estiu!
El nom de calèndula prové del llatí calendae (calendari), que indica el primer dia de cada mes. Pot ser que aquest nom sigui degut a que floreix durant tot l'any, si l'hivern no és massa dur. També pot ser que sigui originària de Mèxic, tot i que també es diu que prové d'Egipte. A Mèxic, els asteques l'usaven amb finalitats medicinals atribuint-li, al mateix temps, propietats espirituals i màgiques. Els conqueridors espanyols la van duu a Espanya, on es va cultivar principalment als monestirs. I pot ser, per això, li diuen pet de frare a la calèndula.
Si tenim una calèndula a prop, la podem fer servir d'avisador meteorològic. Diuen que si pel matí es manté tancada plourà durant tot el dia, i que si es tanca sobre les sis de la tarda tindrem bon temps al dia següent.
A continuació, us explico com preparar la pomada de calèndula:
Ingredients:
1/2 litre d'oli d'oliva
100 grams de flors de calèndula seca (si en tenim de fresques, 300 grams)
60 grams de cera verge
Elaboració:
S'afegeix en un recipient l'oli d'oliva i les flors de calèndula. Escalfarem aquesta barreja durant una hora al bany maria, a foc baix, fins que l'oli arribi a 40ºC ó 50ºC com a màxim. No taparem per propiciar l'evaporació l'aigua. Passada una hora, traurem les flors i afegirem la cera verge. Quan les flors estiguin fredes, les espremerem amb un drap de cotó afegint el líquid resultant a la cera. Remourem fins que es desfaci del tot la cera. Un cop desfeta, la passarem pel tamís i la ficarem en pots petits que, un cop freds, es tanquen, s'etiqueten i es protegeixen de la llum, el calor i la humitat.
Utilitats de la pomada.
Mugrons amb clivelles. Es calmaran força, doncs actua com anestèsia local lleugera i estimula el reg sanguini de la pell.
Antiinflamatòria, antihemorràgica i antisèptica, per ferides (tancades) i per combatre fongs.
Aplicada com a cataplasma de fulles i tiges redueix les callositats i les berrugues.
Ja ho sabeu: si teniu un balcó, una terrassa o un jardí, la calèndula us pot aportar bellesa i salud amb la seva presència i les seves aplicacions. Val la pena!!
Fins aviat!!
Jordi
O pot ser hauria de dir: Ulex parviflorus pourret?
Perquè, si d'alguna cosa m'he adonat mentre cercava informació sobre aquesta planta, es de que el nom de les coses no son les coses, o dit d'altre manera, que a cada lloc a les coses se'ls hi pot dir d'una manera diferent.
El nom de gatosa pot ser és més propi d'alguns indrets molt determinats, suposo. Tot i que també m'ha semblat que hi ha qui l'anomena Argelaga o Argilaga, no se si de forma correcta o si la confusió ve per la similitud.
Sigui com sigui, aquí tenim una planta, i em poso a la vostra disposició per rectificar les errades que observeu en el text. ;-)
Gatosa seria el nom català, i en castellà la podríem anomenar aulaga morisca. Així ho expliquen en el següent enllaç: ( http://www.botanical-online.com/fotosulexparviflorus.htm ). També he trobat un enllaç on diuen que en castellà se la pot anomenar, a la gatosa, tojo o gatuña ( http://www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola/plantes/gatosa.htm ).
Parlant d'enllaços, he trobat un enllaç que m'ha portat a un text simplement meravellós. En aquest text, en Joan Pellicer i Bataller ens destaca de l'argelaga les seves esplèndides virtuts, tot recordant-nos com, de vegades, enlluernats amb els encants populars, passem per alt l'evidència de que tot el que hi és te la seva funció indispensable.
Ho podeu llegir aquí: http://www.uv.es/metode/numero32/79_32.html
Argelaga o argilaga, també seria una manera d'anomenar aquesta planta a La Llacuna (Anoia), a St. Quintí de Mediona (Alt Penedès). Al Baix Penedès, pel que sembla, també se li pot dir argilaga marina.
La podem trobar a pinedes esclarissades i brolles de bruc i romaní, indrets assolellats.
Pel que fa a la floració, en algun enllaç diuen que floreix al Febrer o al juliol. En canvi, en un altre, he llegit que la gatosa floreix entre novembre i abril. Pot ser, quan ens referim a la gatosa parlaríem d'aquest segon període de floració més hivernal, a diferència del que es coneix com argelaga en alguns indrets.
Es curiosa la feina callada i poc reconeguda que fa aquesta planta. Resulta que es excel·lent per combatre l'erosió en llocs molt assolellats o amb pendent molt pronunciada. També pot recuperar terres degradades gràcies a uns bacteris que fixen el nitrogen.
Hi ha reculls de la cultura popular que descriuen amb molta simpatia algunes de les característiques de la gatosa, o de l'argelaga. Aquí en tenim uns quants:
REFRANYS
Quan l'argelaga floreix,
l'amor creix
L'argelaga va deixar morir
sa mare de fred (no escalfa)
Foc d'argelaga
foc de rialla
LOCUCIONS
“Tenir més punxes que una argelaga” (Mal geni)
“Això em dona tant de gust com si em passessis una argelaga per l'esquena” (Irònic)
LLEGENDA
El dimoni, com va veure que Déu havia fet la preciosa i d'airada ginesta, volgué fer-ne una d'igual, i li sortiren les flors semblants a la ginesta, petites i sense olor, i la planta plena de punxes; això va ser l'argelaga.
A.Mª Alcover
Fins aviat!
Jordi
Es tracta del ginebró, esmentat també en el post anterior.
Resulta que no m'havia fixat però, ben a prop d'on havia fotografiat el càdec, també hi havia més d'un ginebró. Vaja, que conviuen en perfecta armonia en el lloc per on acostumo a passejar a la recerca de plantes. Es tracta d'un espai situat entre els 600 i 700 metres d'alçada; un àrea que sembla ser idònia per aquestes dos exemplars de la mateixa família.
Havia llegit que el ginebró es troba, principalment, a partir dels 1.000 metres d'alçada, mentre que el càdec ocuparia zones més baixes, fins a ran de mar. Aquí, doncs, pot ser estem en un territori neutral ;-)
Al parlar amb amics i amigues penedesencs, m'he adonat de que anomenaven ginebró a tots dos tipus: al càdec i al ginebró. De totes maneres, hi ha trets diferencials que permeten distingir-los clarament, a més de tenir propietats i aplicacions pròpies per a cadascú.
Una de les diferències més evidents està en el fruit; de color blau fosc en el cas del ginebró i marró en el del càdec. Però hi ha un altre tret distintiu que, afortunadament, he pogut fotografiar de prop i que ara us presento:
ginebró
càdec
Sí, es tracta de les fulles. El càdec té dues franges blanques a l'anvers, i el ginebró una. Així de fàcil!
El ginebró acostuma a assolir alçades de 1 a 3 metres, i les parts que més usem són els fruits. Es habitual a les zones pedregoses i boscos de muntanya de tota Europa.
En català també se'l coneix com a ginebre (mascle), ginebre negral, ginebrer, ginebrera; i en castellà com a enebro común, nebro o junípero.
El ginebró té moltes aplicacions!
*En tots els casos, alhora d'usar el ginebró com a tractament, cal que estiguem ben informats de com s'ha de preparar. NO USAR EN CAS D'EMBARÀS, POT PROVOCAR ABORTS.
Fins la propera!
Jordi
En quan l'he vist, el posat de l'arbre m'ha semblat d'allò més interessant. L'he trobat un dia en que el terra era enfarinat per la neu, i en alguns racons de les seves branques encara descansaven porcions de gel. Ell, en canvi, semblava desafiar les inclemències sense descomposar-se en absolut, al temps que m'oferia els seus simpàtics fruits.
Els meus respectes cap a aquest arbre tant eixerit!
Fins aviat!
Jordi
M'ha cridat l'atenció trobar-me una planta florida amb el fred que fa i per això l'he triada. La trobo, a més, molt bonica. No us sembla bonica a vosaltres?
Si es que no es pot estar quiet!Fonts consultades: els amics de la xarxa ;-) , Plantes i paraules, herbari Penedès-Garraf, escrit per Rosa M. Manobens Rigol, Dolors Casanovas i Carme Raventós, i Plantas que curan (enciclopedia de las plantas medicinales), editat per Planeta DeAgostini.
